04 d’octubre 2007

La premsa diu

Article publicat a La Veu de l'Anoia del dia 26 de setembre i a la revista Enllaç del 6 d'octubre.

"A la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat, va celebrar-se --dissabte 22-- el primer concert de tardor, organitzat per Llegim...? Llibreria en una vetllada cultural que obria la temporada d’activitats.
El concert anà a càrrec del trio de corda Staccato, format per joves intèrprets, els violinistes David Andújar i Pol Berlinches (en substitució de Núria Bisbal que es trobava lesionada) i el violoncel.lista, Jordi Marcé. Es tracta d’un grup que va néixer amb la inquietud d’aprofundir i divulgar repertoris originals per aquesta formació. Així, dissabte passat van oferir una selecció d’interessants peces inèdites de joves compositors igualadins, dos d’ells integrants del mateix trio, que van ser presentades i comentades per Mariona Planas de manera didàctica i il·lustrativa, amb exemples dels motius musicals més representatius a cura dels mateixos músics, tot arrodonint la vetllada i convertint-la en una molt interessant sessió.
Amb la capelleta plena de gom a gom, i el públic que s’estenia al corraló, per començar vam poder escoltar la peça d’un sol moviment “Ritmicus” de Carles Prat, jove compositor que ja compta amb una certa trajectòria. Es tracta d’una obra de caràcter bartokià i forma rondoniada, on l’autor presentava alternadament dos materials oposats i els assemblava en un discurs trenat de manera que a l’oient se li fes ben natural la seva oposició. A continuació David Andújar s’estrenava com a compositor presentant el seu primer opus amb “6 Bagatel·les” (petites peces) , en les que explorava de manera molt suggerent impulsos tímbrics a través d’interessants procediments compositius que destil·laven efectes curiosos, entre el joc i l’expressió diàfana. Finalment Jordi Marcé, guanyador en dues edicions dels premis Paquita Madriguera, presentà una obra cíclica en quatre moviments basada en el mode locri , “4 peces lòcries”, en la qual hi destaquem la consecució d’una forta empremta expressiva, dins del seu particular llenguatge, especialment en els tecer i quart moviments. Els intèrprets oferiren com a bis una peça catalana ben emblemàtica, la sardana “Per tu Ploro” en un arranjament per a trio de Jordi Marcé, que fou aplaudit amb intensitat i emoció. Tot plegat un acte memorable que honora intèrprets i els compositors dins l’aposta de Llegim...? Llibreria per a donar a conèixer nous valors artístics"

2 comentaris:

Anell de fum ha dit...

EI! Sóc la primera??? Carai, és clar que no us escribia ningú si tenieu el bloc configurat erròniament!!! Bé, no us preocupeu que a partir d'ara ja m'encarrego jo mateixa de promocionar el vostre bloc...Per començar us enllaçaré amb el meu!
Bé, no sé què dir que no sapigueu ja: que us admiro moltíssim i que sóc fan vostra! però això ja ho sabeu, oi?
Apa, petonets als tres staccatos més genials del món!!!
Rosa.

Anònim ha dit...

quina porqueria